Catàstrofe petrolífera al Golf de Mèxic

La plataforma petroliera Deepwater Horizon propietat de British Petroleum va explotar el passat 20 d'abril al golf de Mèxic, i es va enfonsar el 22, cobrant-se la vida d'onze treballadors a més d'abocar uns 800 mil litres de petroli diaris al mar.

Tres setmanes després d'iniciar la fuga de petroli els enginyers de la companyia britànica British Petroleum (BP) seguien ahir tractant de contenir l'abocament, mentre creixen les crítiques del Congrés nord-americà sobre la seguretat de la plataforma.

Segons documents difosos per una comissió d'investigació del Congrés el dimecres, enginyers van fallar en l’intent d'activar un dispositiu de seguretat dies després d'iniciada la fuga perquè els diagrames que BP va rebre del propietari de la vàlvula no corresponien amb la seva configuració. El 22 d'abril, almenys un test crucial de seguretat va fallar, donant a entendre que gas altament combustible s'havia introduït al pou, van mostrar documents de. "Aquesta catàstrofe sembla haver estat causada per una calamitosa sèrie d'errors operacionals i d'equipament", va dir el titular de la comissió d'Energia i Comerç de la Cambra de Representants, el demòcrata Henry Waxman, en referència a la vàlvula de seguretat.

El Govern dels EUA va declarar aquest dijous "catàstrofe nacional" l'abocament de petroli al golf de Mèxic, davant les costes de Louisiana, que amenaça amb ser un dels grans desastres ecològics de la història del país.
La secretària de Seguretat Nacional, Janet Napolitano, va dir en roda de premsa que el decretar l'estat de "catàstrofe nacional" permet al Govern mobilitzar més recursos per afrontar la situació. El vessament, provocat per l'explosió d'una plataforma petrolífera davant les costes de Louisiana, és cinc vegades més gran del que es va estimar inicialment. Al principi es va parlar que el pou submarí d'extracció de cru de la plataforma estava abocant al mar 1.000 barrils diaris i ara afirmen que la fuita emet l'equivalent a 5.000.
Legisladors van dir que el dispositiu presentava una fuga en un sistema hidràulic important i que els canvis fets a la vàlvula van impedir als enginyers activar un "martell" dissenyat per tancar els conductes del pou. El sistema es va espatllar després de fallar un test de pressió dissenyat per identificar fuites de gas, va afirmar Waxman. Però els advocats de BP mantenen que el dispositiu va superar proves posteriors. Al fallar el segellat de la font del pou, una massiva quantitat de gas metà va sortir disparada del conducte, va envoltar la plataforma, es va inflamar i va explotar en una immensa bola de foc.

BP va començar ahir a instal lar un conducte més petit a l'interior del producte pel qual es produeix la fuga de petroli, en un intent per contenir el cru mentre els enginyers intenten segellar la pèrdua. Si s'aconseguís posar un tub dins del producte danyat, a 1.500 metres de profunditat, la companyia podria començar a traspassar el petroli de la fuga a un tanc. D'aquesta manera es podria reduir la quantitat de petroli que raja des que es va produir l'accident de la plataforma Deepwater Horizon.
Una de les prioritats és aconseguir tancar el pou, perquè en cas contrari constituirà una de les pitjors marees negres de la història dels EUA". Per aquest motiu, British Petroleum treballa a contrarellotge amb vehicles robòtics submarins per tapar el pou. Es tracta d'una tasca complicada, perquè han de treballar a 1.500 metres de profunditat en el sòl marí. Però mentre això succeeix, la taca de fuel avança imparable cap a la costa dels EUA i amenaça els ecosistemes de Louisiana, Mississippi, Alabama i Florida. Les autoritats nord-americanes van començar aquest dijous a cremar porcions de la taca per reduir el risc. D'altra banda, BP va acceptar l'ajuda militar dels Estats Units per controlar el vessament.

L'Armada dels EUA va començar aquest dijous a enviar equips per ajudar en les tasques de neteja i contenció de l'abocament. Així, prop de 21 quilòmetres de barreres flotants i set sistemes de recollida de petroli s'han enviat a la base naval de Gulfport, a Mississippi. Així mateix, la base conjunta de l'Armada i la Força Aèria en Pensacola, a Florida, distribueix línies de barreres flotants, llanxes de neteja i equips de bombament, entre d'altres materials, per combatre la taca. D'altra banda, la Comissió per a la Conservació de la Pesca i la Vida Salvatge de Florida (FWC) analitzarà la setmana que ve en una reunió d'emergència a St Petersburg (costa oest), els plans davant l'amenaça de la taca negra de petroli.

http://www.20minutos.tv/video/aqstuGPU-catastrofe-en-el-golfo-de-mexico/

És curiós que fins que un país no pateix en pròpia pell un desastre ecològic, no pren consciència en la necessitat de canviar un model caduc d'explotació voraç de la natura. EUA és el país més poderós del planeta, el que bloqueja contínuament els cims mediambientals, compra quotes per contaminar a països en vies de desenvolupament, en lloc de promoure lleis internacionals contundents en matèria mediambiental insta recomanacions que no estan subjectes a cap tipus de compliment . EUA és el país que més contamina del món, les empreses americanes són les que més destrueixen i que més catàstrofes mediambientals han provocat en la història moderna de l'home i ara están patint les conseqüècies.

És una llàstima que hagi de passar un desastre d'aquest tipus perquè les grans potències es replantegin el seu model d'actuació ambiental basat en l'explotació per l'explotació on l'únic indicador d'interès és el benefici econòmic privat a curt termini.

El Conflicte D'Irlanda del Nord

Quan el 1920 Irlanda es va independitzar de la Gran Bretanya, una petita regió va decidir mantenir sota el jou britànic.Aquest lloc, conegut com Irlanda del Nord, està format per sis comtats de majoria protestant.

El conflicte d'Irlanda del Nord (The Troubles) va ser un conflicte de gran violència per l'estatus polític d'Irlanda del Nord, que va provocar gran pèrdua de vides humanes durant la segona meitat del segle XX. El conflicte armat va tindre lloc entre unionistes (aquells que desitgen romandre units a la corona anglesa) i republicans (partidaris de la unificació de les dues Irlanda). Tots dos bàndols van recórrer a les armes, i la província es va enfonsar en una espiral de violència que va durar des de finals dels anys 60 fins a la signatura de l'Acord de Divendres Sant, el 10 d'abril de 1998 (també anomenat l'Acord de Belfast, va ser signat a Belfast, Irlanda del Nord per els governs britànic i irlandès i acceptat per la majoria dels partits polítics nord-irlandesos).


El conflicte d'Irlanda del Nord té origen en la invasió dels Anglo-Normands el 1169 per Wexford, que va marcar l'inici del conflicte entre Anglaterra i Irlanda. Aviat, els invasors van assimilar la llengua i la cultura gaèlica dels irlandesos. Enric VIII va introduir un representant de la corona a Dublín i va propiciar l'establiment del anglicanisme a l'Església d'Irlanda amb la subseqüent reforma. Això va provocar malestar entre els valors normands que van perdre poder a favor del rei anglès, ja que la religió que professaren normands i nadius era el catolicisme romà.

Cap a la segona dècada del segle XIX, la Home Rule, l'autogovern limitat d'Irlanda, estava a punt de ser concedit davant les pressions del Partit Parlamentari Irlandès (Irish Parliamentary Party, IPP). Els unionistes (Unionisme: un corrent política irlandesa que defensa la unitat amb Gran Bretanya), protestants (moviement religiós-polític-social amb l'objectiu de reformar l'Església catòlica, i que va provocar la fractura de la unitat religiosa europea) i residents a l'Ulster, eren contraris a qualsevol tipus d'autogovern, temorosos de veure's marginats en un país de majoria catòlica. El 1912, el mateix any que es va aprovar la Home Rule, els unionistes, liderats per Edward Carson van signar el Pacte de l'Ulster (una de les "províncies històriques" de l'illa d'Irlanda), comprometent-se a oposar-se radicalment a la Home Rule, utilitzant la força si fos necessari. Per tal de defensar les seves posicions amb l'ajuda de les armes es va formar l'organització paramilitar de la Força Voluntària de l'Ulster (Ulster Volunteer Force, UVF), equipats amb armes importades des d'Alemanya. Com a contrapartida, els nacionalistes van formar els Voluntaris Irlandesos (organització paramilitar establerta per nacionalistes irlandesos el 1913 "per assegurar i mantenir els drets i llibertats comunes a totes les persones d'Irlanda", i per ajudar a instaurar la imminent Home Rule). La guerra civil semblava imminent, però l'esclat de la Primera Guerra Mundial va suspendre l'aplicació de la Home Rule i va ajornar la solució de la qüestió irlandesa.

No obstant això, el conflicte irlandès va assolir un nou estadi liderat pels nacionalistes Voluntaris Irlandesos. Encara que la revolta va ser sufocada, la política dels nacionalistes irlandesos es va radicalitzar: els nacionalistes van passar de defensar la seva autonomia a exigir la sobirania completa. El Sinn Féin, partit polític irlandès guanyador de la majoria dels escons per Irlanda, va donar el primer pas quan va decidir el 1918, de manera unilateral, crear un Parlament propi a Dublín (la primera Dáil Éireann i escindir-se del Regne Unit). Al mateix temps, els Voluntaris Irlandesos es van transformar en l'Exèrcit Republicà Irlandès (Irish Republican Army, IRA), i van començar les hostilitats entre aquests i les forces estatals britàniques, donant inici a la Guerra Anglo-irlandesa o Guerra d'Independència Irlandesa.

Hi ha diversos grups paramilitars que utilitzen o han utilitzat el nom d'Exèrcit Republicà Irlandès(o IRA, de l'anglès Irish Republican Army,(Voluntaris Irlandesos)) i advoquen per un estat sobirà i independent respecte al Regne Unit, contenint l'illa sencera d'Irlanda, incloent Irlanda del Nord. Tots ells diuen ser hereus de l'IRA original, el "exèrcit" de la República d'Irlanda, proclamada pel parlament o Dáil Éireann el 1919, si bé la majoria dels irlandesos dubten de la legitimitat de les organitzacions de recent creació que insisteixen que són les úniques descendents de l'IRA original, sovint conegut com el "IRA antics», fonamentalment es tracta de:
L'IRA Provisional (PIRA), fundat el 1969 i conegut per les seves campanyes paramilitars durant les dècades dels 70, 80 i 90.
L'IRA Oficial (oir), format a partir de les restes de l'organització després de la secessió de l'IRA Provisional el 1969, i militarment inactiu en l'actualitat.
L'IRA Autèntic (rira), una escissió a partir del PIRA que es remunta a la dècada dels 90.
L'IRA de la Continuïtat (CIRA), una altra escissió dels 90 a partir del PIRA.

A pesar de l'acord de pau, les tensions entre unionistes i republicans s'han mantingut durant aquests sis últims anys. Les dues dissolucions a les quals s'ha vist arrossegada la jove assemblea nord-irlandesa són un fidel reflex de les eternes discrepàncies entre els dos bàndols, que romanen en un continu estira i arronsa.

Aquí tenim algunes de les NOTICIES MÉS RECENTS SOBRE EL CONFLICTE D’IRLANDA.

http://www.adn.es/internacional/20100228/NWS-1583-IRA-Irlanda-escindidos-advierte-suponen.html

http://www.lavanguardia.es/internacional/noticias/20100224/53894040504/el-atentado-mas-sangriento-de-irlanda-del-norte-se-queda-sin-culpables-omagh-dublin-fbi-ira-ap.html

http://www.elpais.com/articulo/internacional/Explota/coche/bomba/junto/juzgado/Irlanda/Norte/elpepuinteur/20100223elpepuint_2/Tes

http://www.elpais.com/articulo/internacional/Irlanda/Norte/consolida/paz/historico/acuerdo/extremos/elpepuint/20100205elpepuint_9/Tes

Terratrèmol a Haití.

El terratrèmol d'Haití de 2010 ha estat registrat el 12 de gener de 2010, a les 16:53:09 hora local amb epicentre a 15 km de Puerto Príncipe, la capital d'Haití. Segons el Servei Geològic dels Estats Units, el sisme hauria tingut una magnitud de 7,0 graus i s'hauria generat a una profunditat de 10 quilòmetres. Aquest terratrèmol ha estat el més fort registrat a la zona des del esdevingut el 1770.Els efectes causats sobre el país més pobre d'Amèrica Llatina han estat devastadors. Els cossos recuperats al 24 de gener superen els 120.000, calculant-se que el nombre de morts podria arribar als 200.000. També s'hauria produït més de 250.000 ferits i deixat sense llar a un milió de persones. Es considera una de les catàstrofes humanitàries més greus de la història.

El dimecres,dia 20 de gener a les 11:03:4 una forta rèplica de 6,1, després rectificada a 5,9 graus en l'escala de Richter es va registrar a 60 quilòmetres a l'oest de Puerto Príncipe i es va sentir a la capital haitiana, segons dades del Servei Geològic dels Estats Units. Just durant el terratrèmol, la xarxa de microblogging Twitter es va enfonsar.El terratrèmol es va produir a prop del límit nord de la placa tectònica del Carib, que es desplaça contínua i lentament cap a l'est 20 mm per any en relació a la placa nord-americana i travessa justament pel mig de l'illa La Española. El sistema de falla té dues branques a Haití, la sentència septentrional, al nord, i la falla de Enriquillo al sud. Les dades sísmiques sugereixen que el terratrèmol va ser sobre la falla de Enriquillo, que va estar sota pressió durant 240 anys, acumulant molta energia potencial, que va desencadenar finalment un gran terratrèmol alliberant una energia equivalent a l'explosió de 200 000 quilos de trinitrotoluè (dinamita).

A causa del gran nombre de ferits pel terratrèmol, moltes persones van haver de ser traslladades a la República Dominicana, on desenes de persones greument ferides arribaven en caravanes a l'hospital de Jimaní, a l'oest de la República Dominicana, una petita ciutat fronterera amb Haití. Autobusos des de Puerto Príncipe, arribaven a l'Hospital General Melenciano, amb nens mutilats i desenes d'homes, dones i ancians amb extremitats o cranis fracturats. Entre els ferits hi havia un ciutadà canadenc que es trobava atrapat sota la runa d'un edifici en ruïnes, va demanar ajuda a través d'un missatge de text des del seu telèfon mòbil dient on es trobava exactament, sense donar més precisions. També la germana de Piedad Córdoba, Senadora de Colòmbia, Marta, es troba desapareguda. Entre les edificacions destruïdes es troba la seu de l'ONU a Haití, on van retirar cadàvers d'entre la runa, però al voltant de 150 funcionaris segueixen desapareguts.

Altres edificis governamentals de construcció més sòlida, com el Palau Nacional es van ensorrar, la Catedral de Puerto Príncipe també va caure. Algunes fonts, diuen que podria ser un dels terratrèmols i desastres naturals més forts en dos segles.Conseqüentment es tem que el país pugui descendre al caos, especialment-en aquesta situació catastròfica-quan l'ajuda comenci a ser distribuïda. Un panell d'experts va concloure: "L'ONU i les organitzacions d'ajuda confronten convertit en un dels esforços d'ajuda més difícils i potencialment perillosos"

D'acord amb la BBC, L'ONU també vol preparar-se per mantenir l'ordre i garantir la seguretat a Haití. L'organització tem que la desesperació de les víctimes pugui donar pas a altercats si no arriba aviat l'ajut.
Poc després del terratrèmol que va assolar el país, l'ajuda humanitària no es va fer esperar, tant com els Estats Units, països llatinoamericans i europeus, la Creu Roja Internacional, la Secretaria General Iberoamericana, el Banc Interamericà de Desenvolupament (BID), el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial (BM) entre d'altres, van anunciar l'enviament de diners, aliments, voluntaris, bombers, experts i fins i tot gossos especialitzats en cerques per assistir al país caribeny.

El creixement de la població mundial.

La població humana és el nombre total de persones que habiten a la Terra. Una quantitat particular de la gran superfície de la Terra té una «capacitat de producció», que limita l'augment de la població humana. Alguns observadors de societats humanes han proposat que el concepte de la capacitat de producció també s'apliqui a la població humana, i que l'augment de població no controlat pot causar una catàstrofe maltusiana (una catàstrofe maltusiana és un retorn a una economia de subsistència que ocorre quan la producció agrícola no pot sostenir l'augment de població). Els altres s'oposen vehementment a aquesta idea.

L'evolució demogràfica es pot dividir en dues etapes:
1. Des de l'aparició de l'home fins a 1.750: Es caracteritza per un creixement demogràfic molt lent ascendent, paral.lel a l'expansió dels recursos econòmics. Aquest període va ser dominat pel descobriment, desenvolupament i perfeccionament de les eines, el desenvolupament de l'agricultura i la domesticació d'animals, és a dir, va estar marcat per les primeres innovacions econòmiques.
2. Des de 1750 fins a l'actualitat: caracteritzada per una gran expansió demogràfica, producte dels canvis ocorreguts a partir de la segona meitat del segle XVIII a causa de les revolucions agrària, industrial i tecnològica. Aquestes revolucions van permetre l'obtenció d'excedents alimentaris amb els quals va disminuir la fam i es va alliberar mà d'obra de les activitats agràries. Aquest excedent de força de treball en les activitats primàries va començar a ocupar-se en activitats industrials i terciàries.

Les causes de l'accelerat creixement de la població són múltiples, la primordial és la disminució de la mortalitat. Aquest descens s'ha produït com a conseqüència dels avenços sanitaris, econòmics i tecnològics que van fer possible la desaparició d'epidèmies i la difusió de noves tècniques industrials. L'expansió d'aquest progrés en els països en desenvolupament es va produir amb celeritat, paral.lel a l'existència de taxes de natalitat altes, donant lloc al fenomen de l'explosió demogràfica. Una altra de les causes a assenyalar és l'efecte acumulatiu ja que hi ha una quantitat de persones que s'agrega cada any, aquest fenomen rep el nom d'impuls demogràfic.

Com a última causa es pot assenyalar la gran proporció de població jove, a mesura que els joves van augmentant en edat, el nombre total de naixements és més gran, encara que les parelles tinguin només dos fills.

La població de la Terra ha anat augmentant sense parar. El 1650 es calcula que la població del planeta era d’uns 500 milions, mentre que un segle més tard, el 1750, ja era de 700 milions. El 1850 ja havia arribat a 1.170 milions, i el 1900 als 5.000 milions. Continuant aquesta progressió geomètrica, l’any 2000 la Terra ja estava poblada per uns 7.000 milions de persones. És a dir, que els 170 anys que es necessitaven per arribar a duplicar la població del planeta fa tres segles s’ha reduït avui a només trenta anys. En diaris, conferències i assemblees es manté oberta, des de fa anys i d’una manera permanent, la polèmica entre els qui creuen que la ciència resoldrà el problema del creixement incessant de la població i els qui afirmen que la població ha depassat ja els límits del nombre de persones que hi podien viure amb els recursos de que es disposa.

En l'actualitat, la taxa de creixement anual és de 1,2% encara que s'observen grans disparitats a nivell mundial. Al seu torn, el major creixement de la població es produeix principalment en els països en desenvolupament:

• Àfrica és el continent que registra major creixement. La seva població va passar de 220 milions el 1950 a 812,6 milions el 2001. S'estima que per a l'any 2025 arribarà a 1.600 milions. Aquest creixement és degut a la disminució de la taxa de mortalitat i al manteniment o estabilitat de la de fecunditat.
A Xina la seva taxa de fecunditat es va reduir de 6,5 fills per dona en 1.968-2,3 el 1980 ia 1,8 en l'actualitat. Dins de la planificació familiar es van implementar diferents mesures, fins i tot la política del fill únic, aplicant sancions a qui no compleixin amb les indicacions governamentals.
• A Amèrica llatina la taxa de creixement demogràfic ha augmentat ràpidament, encara que no de manera uniforme ni previsible. Això es pot atribuir a la baixa contínua de la mortalitat i persistents taxes d'elevada fecunditat.
En els països desenvolupats la situació és totalment diferent, on els percentatges de població estan disminuint vertiginosament: del 33,1% del total mundial el 1950 al 22,8% el 1990 i al 15,9% l'any 2025. Això es deu al fet que les taxes de fecunditat han caigut per sota del nivell de reemplaçament: 2,1 fills per dona. No obstant això, la població segueix creixent en la majoria dels països a causa de l'acumulació al llarg del temps d'un potencial de creixement (és a dir per una proporció de població jove que es troba avui en la seva etapa de procreació), per anteriors taxes de fecunditat més elevades que les actuals, la causa de la immigració provinent dels països en desenvolupament.
Europa constitueix un cas especial dins del grup de països desenvolupats degut a que les seves taxes de creixement són inferiors al 1% anual i fins i tot hi ha països amb valors negatius com Alemanya, Itàlia, etc. Aquesta situació es deu a una natalitat molt baixa i a uns nivells de mortalitat general en ascens, producte d'una estructura demogràfica envellida.

EL FUTUR DE LA POBLACIÓ MUNDIAL
Les projeccions de creixement demogràfic de les Nacions Unides (ONU) varien àmpliament ja que depenen en gran mesura d'una variable impredictible: el nombre de naixements. Les Nacions Unides estimen que per a l'any 2.150 la població mundial tindrà una mida d'entre 3.600 i 27.000 milions d'habitants. A aquesta darrera xifra arribaria amb només un fill més per parella.
Segons la projecció a llarg termini en la seva variant mitjana, o projecció més probable, amb una taxa de fecunditat de prop de 2 fills per dona, la població s'estabilitzarà en 10.800 milions d'habitants per a mitjans del segle XXII.
Si es segueix la variant alta o projecció menys optimista, amb una mitjana de 2,6 fills per dona, la població actual arribarà als 27.000 milions de persones. En canvi, amb la variant baixa o projecció més optimista, amb una mitjana de 1,6 fills per dona, el total de població mundial descendirà a 3600 milions d'habitants per a l'any 2.150

La Torre Eiffel

http://www.slideshare.net/Angyestevelleches/la-torre-eiffel-2683633

La revolució industrial i el deteriorament ambiental

El desenvolupament de la humanitat s'ha matisat al llarg d'aquest segle, per la recerca constant de millors nivells de vida i de desenvolupament, però aquests s'han vist confrontats amb els deterioraments i perjudicis que aquests causen contra el medi ambient. La humanitat en el seu afany de millors i majors nivells d'ingrés, en la seva recerca per formes de producció majorment industrialitzades, ha oblidat les limitacions d'un medi ambient que es degrada i tendeix al deteriorament gradual fins a la seva desaparició.

Durant molts anys, i abans que la Revolució Industrial marqués per sempre a la humanitat, la indústria primitiva no es constituïa com un factor important de deteriorament ambiental.La Revolució Industrial des de 1789 és, sens dubte, l'inici i punt de partida del creixement econòmic basat en els processos tecnificats de producció. Va desencadenar, no només, l'auge econòmic, científic i tècnic, sinó que, amb l'inici d'aquesta, es va promulgar l'ús intensiu, extensiu i irracional dels recursos naturals a la recerca de models d'accelerat creixement econòmic. Els nous mecanismes i formes de producció, unit a l'explotació intensiva i sistemàtica dels recursos naturals, es va anar generalitzant i estenent de manera incontrolada, sense preveure les conseqüències irreparables de la indiferència ambiental. Van ser anys d'Indiferència Ecològica. La "violència ecològica" que es va desencadenar des de 1789 va ser enorme, i en poc o res es va intentar evitar o si més no controlar-la. Van ser anys de depredació irracional i sense misericòrdia de la terra en favor d'un model de creixement sostingut però no sostenible que anava a poc a poc atemptant contra la mateixa humanitat.

Durant els any 50 i 60 van ser creats programes i plans de gran envergadura, que ocupen importants nivells en conferències internacionals i l'interior de organismes mundials, com és el cas de la CEPAL i l'ONU.

La consciència ecològica començava a manifestar-se, sobretot a nivell d'anàlisi i plantejaments aïllats on es mostrava la tendència exponencial de la degradació i extinció dels recursos naturals, no és sinó fins la dècada dels 70, quan els processos de deteriorament ambiental i depredació de la terra es fan tan evidents i els seus costos comencen a manifestar-se en tots els àmbits, que la humanitat ha de reflexionar i cercar per una banda, formes alternatives de creixement i desenvolupament econòmic que eviten continuar amb els processos de deteriorament ambiental, i mecanismes que ajuden a la recuperació i sanejament del medi ambient. És la dècada dels vuitanta la que marca el reinici i la revitalització de la lluita regional i internacional contra la contaminació, sent l'any 1987 de vital importància en aquest procés, marcant en aquesta data la publicació de l'informe més transcendental de la Comissió Mundial sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament, intitulat informe Brudtland (Informe socioeconòmic elaborat per diferents nacions per a l'ONU, per una comissió encapçalada per la doctora Gro Harlem Brundtland. Originalment, es va dir 'El nostre futur comú'. En aquest informe, es va utilitzar per primera vegada el terme desenvolupament sostenible, definit com aquell que satisfà les necessitats del present sense comprometre les necessitats de les futures generacions.Implica un canvi molt important pel que fa a la idea de sostenibilitat, principalment ecològica, ja que hi ha un marc que dóna també èmfasi al context econòmic i social del desenvolupament).

A punt de concloure la dècada dels 90, i amb ella el segle XX, s'observen moviments ecologistes organitzats i amb importants graus de consolidació, que exposen i plantegen en fòrums internacionals, temes com ara els canvis climàtics, l'esgotament de la Capa de ozó, la contaminació dels mars, la destrucció dels boscos, el deteriorament en la biodiversitat, les pluges àcides, els canvis en la qualitat de l'aigua i molts altres, a més de puntualitzar plantejaments que giren al voltant de la compatibilitat entre desenvolupament econòmic i medi ambient, la transformació productiva amb equitat i la reorientació dels models de creixement.

Un exemple de la contaminació mundial que està afectant el nostre medi és la pluja àcida: La pluja àcida es forma quan la humitat en l'aire es combina amb els òxids de nitrogen i el diòxid de sofre emesos per fàbriques, centrals elèctriques i vehicles que cremen carbó o productes derivats del petroli. En interacció amb el vapor d'aigua, aquests gasos formen àcid sulfúric i àcids nítrics. Finalment, aquestes substàncies químiques cauen a la terra acompanyant a les precipitacions, constituint la pluja àcida. Quan la precipitació es produeix,provoca importants deterioraments en l'ambient, com l'acidificació dels llacs o sòls i la mort dels boscos.

La Revolució Francesa

Procés social i polític esdevingut a França entre 1789 i 1799, les principals conseqüències del qual van ser el derrocament de Luis XVI, pertanyent a la Casa real dels Borbó, l'abolició de la monarquia a França i la proclamació de la I República, amb el que es va poder posar fi a l'Antic Règim en aquest país. Encara que les causes que van generar la Revolució van ser diverses i complexes, aquestes són algunes de les més influents: la incapacitat de les classes governants :noblesa, clergat i burgesia per a plantar cara als problemes d'Estat, la indecisió de la monarquia, els excessius impostos que requeien sobre la pagesia, l'empobriment dels treballadors, l'agitació intel·lectual encoratjada pel segle de les Llums i l'exemple de la guerra de la Independència nord-americana. Les teories actuals tendeixen a minimitzar la rellevància de la lluita de classes i a posar en relleu els factors polítics, culturals i ideològics que van intervenir en l'origen i desenvolupament d'aquest esdeveniment.
En aquest context es produeix un seguit de revoltes que conduïren a la revocació de l'Antic Règim.
La primera etapa revolucionària, la de la Monarquia constitucional (1789-1792), succeí quan els membres del Tercer Estat realitzaren una revolta jurídica i es constituïren en Assemblea Nacional. Aquesta assemblea proclamà la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censatari, alhora que eliminà tots els vestigis de l'Antic Règim i promulgà la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, document molt important que va ser el primer pas per a redactar i aprovar la primera constitució. Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent francesa.
Les fonts o influències d'aquest text es troben sobretot en els pensadors de la Il·lustració francesa especialment Rousseau i Montesquieu i la Declaració d'Independència d'Estats Units de 1776.
La Declaració dels drets de l’home i el ciutadà proclamava la llibertat econòmica i completava el dret de resistència a l’opressió amb el dret de rebel·lió. Reconeixia també els drets a l’educació, al treball i a l’assistència pública.

A continuació un fragment d’aquesta declaració:

Text de la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà (1793):
El pueblo francés, convencido de que el olvido y el menosprecio de los derechos naturales del hombre son la sola causa de los problemas del mundo, ha resuelto exponer, en una declaración solemne, estos derechos sagrados e inalienables, para que todos los ciudadanos puedan comparar los actos del gobierno y el funcionamiento de toda institución social y no se deje jamás oprimir y abatir por la tiranía; con la finalidad de que el pueblo tenga siempre delante de sus ojos las bases de su libertad y de su bienestar; el magistrado, las reglas de sus deberes; el legislador, el objeto de su misión.
En consecuencia, proclama, en presencia del ser supremo, la declaración siguiente de los derechos del hombre y del ciudadano.
Artículo primero. La finalidad de la sociedad es el bienestar común. El gobierno es instituido para garantizar al hombre la vigencia de sus derechos naturales e imprescriptibles..
Artículo 3. Todos los hombres son iguales por naturaleza y ante la ley.
Artículo 4. La ley es la expresión libre y solemne de la voluntad general; es la misma para todos, sea para proteger o para castigar; no puede ordenar más que lo que es justo y útil para la sociedad; no puede prohibir más que lo que es nocivo
Artículo 6. La libertad es el poder que tiene el hombre de hacer todo aquello que no cause perjuicio a los derechos de los demás; tiene por principio la naturaleza; por regla, la justicia; por salvaguarda, la ley; su límite moral viene dado por la máxima “no hagas a los demás lo que no quieras que te hagan a ti”.
[…]